Residència passiva vs activa: quina triar?

Residència passiva enfront d'activa a Andorra: quina triar?

Andorra ofereix dues grans categories de residència als estrangers que desitgen instal·lar-se al Principat: la residència passiva (anomenada «sense activitat lucrativa») i la residència activa (anomenada «amb activitat lucrativa»). Aquesta elecció fonamental determina els vostres drets, les vostres obligacions, la vostra fiscalitat i el vostre mode de vida a Andorra. Comprendre les diferències, els avantatges i les limitacions de cada estatus és essencial per prendre la decisió correcta. Aquesta guia comparativa detallada us ajuda a veure-hi clar.

Què és la residència passiva a Andorra?

La residència passiva andorrana s'adreça a les persones que desitgen viure a Andorra sense exercir-hi cap activitat professional. Està concebuda per a inversors, rendistes, jubilats amb patrimoni i totes aquelles persones que disposin d'ingressos suficients procedents de l'estranger (dividends, lloguers, pensions, rendes del capital).

Aquest tipus de residència va ser creat per atraure perfils d'alt valor patrimonial (HNWI - High Net Worth Individuals) que desitgin beneficiar-se del marc de vida excepcional d'Andorra i de la seva fiscalitat avantatjosa sense necessitat de desenvolupar una activitat econòmica al Principat.

Condicions de la residència passiva

Per obtenir la residència passiva a Andorra, s'han de complir simultàniament diverses condicions.

La inversió mínima requerida és de 600 000 euros en actius andorrans. Aquesta inversió pot adoptar diverses formes: adquisició immobiliària a Andorra, inversió en empreses andorranes, dipòsit davant l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), o una combinació d'aquestes opcions. La forma més habitual és l'adquisició d'un bé immoble, que permet combinar inversió i habitatge personal.

A més d'aquesta inversió, el sol·licitant ha de dipositar una fiança no remunerada de 47 500 euros davant l'AFA, incrementada en 9 500 euros per persona a càrrec. Aquest dipòsit és reemborsable en cas d'abandonament d'Andorra.

El sol·licitant ha de justificar també ingressos anuals suficients, generalment superiors al 300 % del salari mínim andorrà (aproximadament 40 000 euros l'any), procedents de fonts estrangeres. Es requereixen igualment antecedents penals nets i una assegurança de salut privada que cobreixi Andorra.

La presència física mínima per a la residència passiva és de 90 dies l'any a Andorra. Aquesta exigència de presència relativament modesta permet una gran flexibilitat per a les persones amb un estil de vida internacional.

Què és la residència activa a Andorra?

La residència activa s'adreça a les persones que desitgen exercir una activitat professional a Andorra, ja sigui com a assalariats, treballadors autònoms o administradors d'empresa. És l'estatus més habitual i el que ofereix la vinculació més completa al sistema andorrà.

Condicions de la residència activa

Les condicions d'accés a la residència activa són diferents i, en certs aspectes, més accessibles des del punt de vista financer.

La inversió mínima requerida és notablement inferior: s'ha de crear o adquirir una societat andorrana amb un capital social mínim de 3 000 euros (per a una SL). A la pràctica, per disposar d'un fons de maniobra suficient i demostrar la viabilitat del projecte, es recomana una inversió inicial de 30 000 a 50 000 euros.

El sol·licitant ha de dipositar una fiança de 47 500 euros davant l'AFA (idèntica a la residència passiva), més 9 500 euros per persona a càrrec.

La residència activa exigeix una presència física a Andorra d'almenys 183 dies l'any. Aquesta exigència és més restrictiva que la de la residència passiva i implica fer d'Andorra el veritable centre de vida. El resident actiu ha d'exercir efectivament la seva activitat professional des d'Andorra.

S'ha de presentar un pla de negoci viable davant les autoritats, que demostri que l'activitat prevista contribuirà a l'economia andorrana. El sol·licitant ha de posseir, a més, com a mínim el 34 % del capital de la societat si n'és l'administrador, i el director o administrador de la societat ha de residir a Andorra.

La CASS: una diferència fonamental entre els dos estatus

El sistema de seguretat social andorrà (CASS) constitueix una de les diferències més significatives entre els dos estatus de residència.

Els residents actius estan automàticament afiliats a la CASS com a assalariats o treballadors autònoms. Cotitzen al sistema (el 22 % del salari brut, repartit entre la part patronal i la del treballador) i, a canvi, es beneficien d'una cobertura sanitària del 75 %, drets de jubilació i prestacions socials. Els residents actius i les seves famílies estan plenament integrats al sistema de protecció social andorrà.

Els residents passius, per contra, no estan afiliats automàticament a la CASS. Han de contractar una assegurança de salut privada que cobreixi Andorra. Arran de les reformes recents, els residents passius tenen la possibilitat de cotitzar voluntàriament a la CASS, la qual cosa els permet accedir al sistema de salut públic andorrà. Aquesta cotització voluntària ascendeix a uns 500 euros mensuals, cosa que resulta moderada en relació amb el nivell de cobertura ofert.

Residència fiscal enfront de residència administrativa

És fonamental distingir entre la residència administrativa i la residència fiscal, ja que ambdues no coincideixen necessàriament.

La residència administrativa és el permís de residència expedit pel Govern andorrà (passiva o activa). Us autoritza a viure legalment a Andorra.

La residència fiscal determina en quin país sou contribuent sobre les vostres rendes mundials. Per ser considerat resident fiscal andorrà, generalment heu de passar més de 183 dies l'any a Andorra i tenir-hi el vostre centre d'interessos vitals (família, patrimoni principal, activitat econòmica).

Aquí rau el punt delicat: un resident passiu que només passi 90 dies a Andorra (el mínim administratiu) podria no ser considerat resident fiscal andorrà, i continuar subjecte a tributació al seu país d'origen. Per beneficiar-se plenament de la fiscalitat andorrana, és generalment necessari superar els 183 dies de presència, fins i tot amb un estatus de residència passiva.

Aquesta subtilesa és fonamental i s'ha d'anticipar amb l'ajuda d'assessors fiscals especialitzats. Aurea Gestoria Group acompanya cada client en l'anàlisi de la seva situació personal per determinar l'estatus més adequat i garantir el compliment fiscal.

A qui s'adreça la residència passiva?

La residència passiva és ideal per a diversos perfils. Els inversors i rendistes que viuen de rendes del capital (dividends, interessos, plusvàlues) hi troben un marc fiscal òptim. Els jubilats amb pensions confortables aprecien la qualitat de vida andorrana sense restriccions professionals. Els HNWI (High Net Worth Individuals) que desitgen diversificar la seva residència i optimitzar la seva fiscalitat patrimonial són també candidats naturals.

La residència passiva convé igualment a les persones amb un estil de vida molt internacional, que reparteixen el seu temps entre diversos països i desitgen una base europea fiscalment avantatjosa. Els esportistes professionals, artistes i creadors de contingut els ingressos dels quals no estan vinculats a una ubicació geogràfica específica també se'n poden beneficiar.

A qui s'adreça la residència activa?

La residència activa és l'elecció natural per als empresaris que desitgen crear o desenvolupar una activitat a Andorra. Els consultors, autònoms i professionals del sector digital que treballen en remot per a clients internacionals hi troben un entorn ideal. Els directius d'empresa que desitgen relocalitzar la seu de la seva societat a Andorra opten generalment per aquest estatus.

Les famílies que desitgen instal·lar-se de manera duradora a Andorra, beneficiar-se del sistema escolar i del sistema sanitari, trien també la residència activa, que ofereix una integració més completa. Els professionals liberals (advocats, arquitectes, metges, comptables) que desitgin exercir a Andorra han d'obtenir necessàriament la residència activa.

El procés d'obtenció: calendari i etapes

Per a la residència passiva, el procés habitual s'estén de 3 a 6 mesos. La primera etapa consisteix a reunir tots els documents requerits (antecedents penals apostil·lats, justificants d'ingressos i patrimoni, certificat d'assegurança de salut). S'ha de realitzar la inversió de 600 000 euros (generalment en forma d'adquisició immobiliària). L'expedient es presenta davant el Servei d'Immigració. El dipòsit de garantia davant l'AFA s'efectua simultàniament. Després de la tramitació de l'expedient (de 6 a 12 setmanes), s'expedeix el permís de residència per un període inicial de dos anys, renovable.

Per a la residència activa, el procés dura generalment de 2 a 4 mesos. La primera etapa és la creació de la societat andorrana (SL o SA) i l'obertura d'un compte bancari professional. S'elabora i es presenta el pla de negoci. Es reuneixen els documents personals (antecedents penals, titulacions, certificat mèdic). L'expedient es presenta davant el Servei d'Immigració. L'autorització de treball i el permís de residència s'expedeixen conjuntament, inicialment per un any, i després renovable per períodes de dos anys.

En ambdós casos, Aurea Gestoria Group es fa càrrec de la totalitat del procés administratiu, des de la constitució de l'expedient fins a l'obtenció del permís de residència. El nostre profund coneixement dels procediments i la nostra relació directa amb les administracions andorranes ens permeten agilitzar i accelerar cada etapa.

Avantatges i inconvenients comparats

La residència passiva presenta diversos avantatges distintius. La flexibilitat de presència (90 dies com a mínim) permet mantenir un estil de vida internacional. No s'imposa cap obligació d'exercir activitat professional a Andorra. L'accés a la fiscalitat andorrana és possible per a patrimonis importants.

Com a contrapartida, els inconvenients inclouen una inversió inicial elevada (600 000 euros com a mínim), l'absència d'afiliació automàtica a la CASS, i el risc de no obtenir la residència fiscal si la presència efectiva és insuficient.

La residència activa ofereix una inversió inicial més accessible, una integració completa al sistema social andorrà (CASS), i una residència fiscal més fàcil d'establir gràcies a l'obligació de 183 dies. L'activitat professional genera ingressos locals i reforça l'arrelament a Andorra.

Els seus inconvenients són la presència obligatòria d'un mínim de 183 dies, la necessitat de crear i gestionar una empresa viable, i les obligacions administratives lligades a l'activitat (comptabilitat, declaracions fiscals, càrregues socials).

Es poden combinar ambdós estatus?

No és possible posseir simultàniament els dos tipus de residència. Tanmateix, sí que és possible passar d'un estatus a l'altre. Un resident passiu que desitgi desenvolupar una activitat a Andorra pot sol·licitar la conversió del seu permís en residència activa. A la inversa, un resident actiu que cessi la seva activitat pot, sota certes condicions, canviar a una residència passiva.

L'elecció entre ambdós estatus no és, per tant, definitiva, però sí estratègica. Condiciona la vostra instal·lació inicial, la vostra fiscalitat i la vostra integració social. Mereix una reflexió aprofundida prèvia.

Conclusió: com triar?

L'elecció entre residència passiva i activa depèn del vostre perfil, els vostres objectius i el vostre estil de vida. Si disposeu d'un patrimoni important, viviu de rendes del capital i desitgeu conservar una gran mobilitat internacional, la residència passiva està feta per a vosaltres. Si sou empresari, autònom o professional que desitja exercir a Andorra i instal·lar-s'hi de manera duradora amb la família, la residència activa és l'elecció natural.

En tots els casos, una anàlisi personalitzada de la vostra situació és indispensable. Les implicacions fiscals, patrimonials i socials de l'elecció de residència són de primer ordre i han de ser avaluades per professionals.

La informació es facilita a títol orientatiu. Contacteu amb Aurea per a un acompanyament personalitzat.